Joanot

JOANOT és un monòleg teatral amb molt d’humor. Obrim una finestra per xafardejar en la nit més important de l’autor del Tirant lo Blanc. El nou espectacle d’Esclafit Teatre i el més personal.

Joanot

Per Joan Nave

La informació sobre la vida dels Martorell és extensíssima. Navegar en l’oceà d’estudis que s’aproximen a aquesta nissaga ha sigut una de les empreses més gratificants en què m’he capficat. Cap dels personatges que he fet durant tots aquests anys m’ha despertat tantes vegades a mitjan nit. Una nit va entrar a la meua habitació i em va dir: Dorms? Montpalau ha deshonrat la meua germana Damiata? Uns dies després, la mateixa: Volen tancar-me en presó per haver mort un home desarmat.
Un any d’immersió en la documentació exhumada que ara pren forma escènica. Joanot em mira als ulls i em fa veure que totes les persones, en tots els temps, en cada casa, abans de cada guerra, busquen el mateix: no morir. Em pose al costat de Joanot i reivindique, a peu d’escena, aquesta lletra de batalla a ultrança contra la Impermanència que fa ell, aquest crit ple de rialles, amor i amenaces. 

Hivern de l’any 1464.
El cavaller valencià Joanot Martorell ja té ventilat el seu llibre. Ha estat treballant-hi durant quatre anys, sense parar d’escriure. Hi ha estampat  tots els seus anhels i dimonis. Fa fred, plou i té fam. És vell i pobre. Tot i que n’està ben orgullós, demà anirà a ca Mossén de Galba i empenyorarà el manuscrit per 100 reals si abans, esta nit, res li ho impedeix. Un cavaller viu lluitant i mor en la batalla, encara que les últimes, les pitjors, sempre són amb un mateix.

Dossier informatiu

Mobirise