Joan Nave (Benissa, 1978) és actor, filòleg, dramaturg i director de la companyia Esclafit Teatre, de la que n'és fundador.
En l’àmbit del teatre, s’ha format en diverses disciplines com ara tècnica Meisner, gest psicològic de M. Txèkhov, commedia dell’arte, improvisació actoral, anàlisi del moviment humà-Lecoq, clown, bufó, interpretació davant la càmera, etc.
Aquesta formació l’ha feta al costat de professionals com ara Norman Taylor (Lecoq-París), Ana Sala (RESAD-Madrid), Antón Valen (Cirque du Soleil), Marcos Altuve (Veneçuela), Tomàs Mestre, David Garcia i Myriam Villalobos, entre d’altres.
Ha rebut diversos premis com actor i dramaturg i combina la seua tasca actoral amb l'escriptura de textos teatrals i la docència en tècniques d'oralitat i comunicació humana des de la perspectiva del coach lúdic, la PNL, el mindfulness i la psicologia cognitiva-conductual.

Roo Castillo (Munera 1991) Actriu. Després d'acabar la llicenciatura en filologia anglesa a la Universitat d'Alacant es forma en interpretació a l'escola d'actors El comodín, Alacant.
S'ha format tant en tècnica, com la commedia dell'arte o l'encarnació de personatges, com en dramatització aplicada a la llengua anglesa o interpretació davant la càmera. 
Ha sigut professora d'interpretació tant en adults com en menuts i ha exercit de coaching de pronúncia anglesa dirigit a actors.
Ha treballat en diferents projectes audiovisuals com ara spots publicitaris, pel·lícules independents, videoclips, curtmetratges o web-sèries.
En teatre ha treballat amb companyies com LacajaTeatro, La caseta de T o Al Otro Lado de La Parcela on ha participat en espectacles infantils, de micro teatre o teatre sense text.
Des de l'any 2017 treballa a ESCLAFIT TEATRE com a actriu i desenvolupa també tasques de gestió i producció dels espectacles de la companyia

Soc Enginyer tècnic de Telecomunicacions (Especialitat So i Imatge).
Vaig començar a exercir de tècnic l'any 2008 i des de llavors ja he realitzat més de 60 muntatges de teatre i dansa, treballant per a la Universitat d'Alacant, La Clandestina, Saineters, el TEADA, i, per descomptat, per a Esclafit.
 He tingut diversos sobrenoms, però des de l'últim muntatge d'Esclafit, sóc conegut com "El Polp", perquè em fan gestionar molts aparells alhora.
Considere que tots els llocs són bons per a representar, sempre que hi haja un públic amb gana de veure teatre.
La furgona m'acompanya a tot arreu i soc partidari que les postres sempre s'han de demanar. Si o si.
Si entren en el menú i tu no te les menjaràs, que no et sàpiga malament passar-me-les.