Què té en comú Azalais, una poetessa occitana (trobairitz) nascuda l’any 1146 amb Sor Isabel de Villena, l’abadessa del Convent de la Trinitat durant el segle XV?

I totes dues, què tenen a veure amb Rita, una youtuber que carrega sobre l’esquena el pes de 5000 anys d’història? Tres dones. Tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu.

Quan el pare de Rita, a la consulta del ginecòleg, es va assabentar que Rita seria Rita, va engolir saliva, va mirar cap avall, i, resignat, li va dir a la seua dona: “Com? Una xiqueta?? Jo m’hagués estimat més que fóra un... Bé... Sí, la voldrem igual”.
En el camí de tornada, al tren, es va passar hora i mitja pegant-li voltes a l’ecografia buscant-hi un penis.
Quan avancem, quan recorrem un camí de vida, sovint desconeixem qui s’hi va obrir pas abans que nosaltres. La pista d’aquelles que van començar a reaccionar contra la misogínia establerta i els privilegis masculins es dissol en els textos antics. Però res naix del no-res. Els camins són terra dura i ferma que es compacta a força d’insistir. Hui un poc, demà una mica més, pas a pas. I tenen impregnada la identitat d’aquellesque el van transitar.